què fer si la vida ens enganya cada dia? què fer si els majors enredadors de la vida pública son aquells que haurien de mostrar el camí?
martes, 23 de marzo de 2010
sábado, 24 de enero de 2009
lunes, 29 de diciembre de 2008
Feliç Any Nou!!! No es necessari traduir-ho, tothom ho pot entendre. Amb els millors desitjos.
Reprendrem les entrades amb aquest any negre que, diuen, ens tocarà viure. Tant de bó ens ensenyi coses.
En breve plazo vamos a seguir aportando nuevas y, espero, interesantes entradas. Deseo que este año nuevo nos sirva de aprendizaje. Tras las crisis vienen las bonanzas.
Reprendrem les entrades amb aquest any negre que, diuen, ens tocarà viure. Tant de bó ens ensenyi coses.
En breve plazo vamos a seguir aportando nuevas y, espero, interesantes entradas. Deseo que este año nuevo nos sirva de aprendizaje. Tras las crisis vienen las bonanzas.
lunes, 29 de septiembre de 2008
salut i sort
L'art de la paciència és en certa manera l'art de l'espera mentre tenim pa. Ja fa estona que no publiquem cap quadre. Com tot, l'art és i ha de ser conseqüent. Mai serà s no és sentit. Pintar és, ben igual que escriure, conformitat i aportació. Per això és que a voltes hem d'estar-nos, per força capficats. No desespereu, l'art, com el verdet, mai no descansa. Una besada.
viernes, 16 de mayo de 2008
viernes, 18 de abril de 2008
Les coses de menjar.
Hi ha dies, per no dir mesos, que m'agradaria ser americà. T'ho dic de bon de veres. El fet, tant sabut, de que els americans siguin infantils no m'importa, ja me'n cuidaria d'evitar caure en el convenciment del creacionisme, de la perillosa influència de Disney, de la prepotència dels lobbys, (lobby, del inglés "entrada", "salón de espera", es un grupo de presión que, por medio de distintas estrategias, trata de influir en centros de poder ejecutivo o legislativo con el fin de favorecer sus propios intereses o los de aquellos a quienes representa)*, de les contradiccions entre la filosofia i els fets duits a termini, com ara el moviment pacifista i les intervencions en diversos conflictes per tal d'aconseguir suposats beneficis econòmics, dels seus somnis d'autoritat mundial, dels seus desvaris me'n cuidaria, però hi ha dies que voldria ser americà. Clinton va haver de veure's sotmès a l'opinió pública per haver mentit respecte d'unes relacions, (inapropiades al seu dir, tant respectuós amb la correcció política), sexuals amb Mònica Lewinski, això li va costar el seu crèdit com a polític de primera línia. Ara mateix, en Bush, -totpoderós-, es veu abocat, i amb ell tots els seus partidaris, a la derrota electoral més ample en anys, per mor de la seva política exterior i dels seus errors estratègics. Tampoc tenc grans esperances en el fet que tant Hillary com Barak ho facin molt millor, ningú cura de supèrbia a cap pacient en només quatre anys, emperò crec que la capacitat de reflexió pot ser positiva.
M'adono i me tem que corro per bardisses i no centro el missatge. Rectifiquem, m'agradaria ser americà pel fet de la seva capacitat d'assumpció. M'explico:
El senyor Spitzer va dimitir del seu càrrec per un assumpte relacionat amb el seu costum d'anar de putes. S'havia gastat aprop de cinquanta-mil euros, de la seva butxaca, en sis anys d'anar de meuques, de les de luxe, de les que cobren xifres indecents. El senyor Spitzer, creuat contra la prostitució, havia estat descobert en una flagrant contradicció i, exemplarment i també espectacularment, (tant del gust americà), va presentar la seva dimissió. Aqui, a Mallorca, el senyor De Santos va gastar-se la mateixa quantitat en només dos anys, i dels fons públics, anant a locals de mala reputació, (per ser igualment correcte en qüestions polítiques), i, en ser descobert, va al·legar malaltia per afecció a les drogues i, incomprensiblement, va poder partir cap a a Madrid amb l'excusa d'ingressar en un centre de rehabilitació, sense que la justícia, els seus representants, hi tinguessin res a dir, va reintegrar una quantitat, com qui torna un caramel·lo després d'haver-lo robat, (i xupat, llepat i indecentment gaudit), volent justificar l'injustificable. Als pocs dies de saltar l'escàndol ens assabentam que el senyor Muñoz, edil també de Cort, s'havia gastat aprop de dotze-mil euros amb la xarxa, (internet), també a càrrec dels diners públics. I salta l'home i considera que no és el mateix anar de putes que gastar-s'ho amb internet. Perdoni senyor Muñoz, si els diners surten dels comptes públics és exactament el mateix, tant té si s'ho gasta amb vi com amb aigua beneïda, vostè ha emprat diners d'altri, on hi veu la diferència? Altrament exposa que desconeixia que la tarifa de connexió no fos plana, ni que ho fos senyor Muñoz!, ja se diu que el desconeixement de la llei no eximeix del seu incompliment, per quina casta de cera del corpus hauria de ser diferent? Documentals, música i vídeos electorals, això davallava, tot relacionat directament amb els seus afers com edil de Palma, hem de suposar. Dos casos únicament de dos casos descoberts sense cercar-ho, tots dos eren sabuts per gent propera als dos encausats. Si algú comences a cercar qui sap què trobaria! Per això, les diferències ètiques, voldria ser americà. Entenc la punyeteria del qui te a l'abast quantitats aborronables de diners amb controls laxos, entenc la diferència entre temptació i pecat, entenc les dependències incontrolables dels vicis, els delictes, la delinqüència, l'aprofitament anònim de l'agafar, (ja que n'hi ha...), l'únic que no entenc, ni justific és la negació dels fets, les excuses i la covardia. Si ho has fet i t'hi han trobat assumeix les conseqüències i, com un home o una dona, fes un pas endavant, i apita amb les conseqüències, no me valen plorinyes d'infant en casos de collons peluts i edats respectables.
Si, definitivament hi ha anys que voldria ser americà i estalviar-me la vergonya.
Gabriel Company.
*L'apunt en castellà és degut a no haver trobat cap traducció catalana al terme lobby, tot i haver-hi lobbys de dones en els països catalans, ja ho val!!
Hi ha dies, per no dir mesos, que m'agradaria ser americà. T'ho dic de bon de veres. El fet, tant sabut, de que els americans siguin infantils no m'importa, ja me'n cuidaria d'evitar caure en el convenciment del creacionisme, de la perillosa influència de Disney, de la prepotència dels lobbys, (lobby, del inglés "entrada", "salón de espera", es un grupo de presión que, por medio de distintas estrategias, trata de influir en centros de poder ejecutivo o legislativo con el fin de favorecer sus propios intereses o los de aquellos a quienes representa)*, de les contradiccions entre la filosofia i els fets duits a termini, com ara el moviment pacifista i les intervencions en diversos conflictes per tal d'aconseguir suposats beneficis econòmics, dels seus somnis d'autoritat mundial, dels seus desvaris me'n cuidaria, però hi ha dies que voldria ser americà. Clinton va haver de veure's sotmès a l'opinió pública per haver mentit respecte d'unes relacions, (inapropiades al seu dir, tant respectuós amb la correcció política), sexuals amb Mònica Lewinski, això li va costar el seu crèdit com a polític de primera línia. Ara mateix, en Bush, -totpoderós-, es veu abocat, i amb ell tots els seus partidaris, a la derrota electoral més ample en anys, per mor de la seva política exterior i dels seus errors estratègics. Tampoc tenc grans esperances en el fet que tant Hillary com Barak ho facin molt millor, ningú cura de supèrbia a cap pacient en només quatre anys, emperò crec que la capacitat de reflexió pot ser positiva.
M'adono i me tem que corro per bardisses i no centro el missatge. Rectifiquem, m'agradaria ser americà pel fet de la seva capacitat d'assumpció. M'explico:
El senyor Spitzer va dimitir del seu càrrec per un assumpte relacionat amb el seu costum d'anar de putes. S'havia gastat aprop de cinquanta-mil euros, de la seva butxaca, en sis anys d'anar de meuques, de les de luxe, de les que cobren xifres indecents. El senyor Spitzer, creuat contra la prostitució, havia estat descobert en una flagrant contradicció i, exemplarment i també espectacularment, (tant del gust americà), va presentar la seva dimissió. Aqui, a Mallorca, el senyor De Santos va gastar-se la mateixa quantitat en només dos anys, i dels fons públics, anant a locals de mala reputació, (per ser igualment correcte en qüestions polítiques), i, en ser descobert, va al·legar malaltia per afecció a les drogues i, incomprensiblement, va poder partir cap a a Madrid amb l'excusa d'ingressar en un centre de rehabilitació, sense que la justícia, els seus representants, hi tinguessin res a dir, va reintegrar una quantitat, com qui torna un caramel·lo després d'haver-lo robat, (i xupat, llepat i indecentment gaudit), volent justificar l'injustificable. Als pocs dies de saltar l'escàndol ens assabentam que el senyor Muñoz, edil també de Cort, s'havia gastat aprop de dotze-mil euros amb la xarxa, (internet), també a càrrec dels diners públics. I salta l'home i considera que no és el mateix anar de putes que gastar-s'ho amb internet. Perdoni senyor Muñoz, si els diners surten dels comptes públics és exactament el mateix, tant té si s'ho gasta amb vi com amb aigua beneïda, vostè ha emprat diners d'altri, on hi veu la diferència? Altrament exposa que desconeixia que la tarifa de connexió no fos plana, ni que ho fos senyor Muñoz!, ja se diu que el desconeixement de la llei no eximeix del seu incompliment, per quina casta de cera del corpus hauria de ser diferent? Documentals, música i vídeos electorals, això davallava, tot relacionat directament amb els seus afers com edil de Palma, hem de suposar. Dos casos únicament de dos casos descoberts sense cercar-ho, tots dos eren sabuts per gent propera als dos encausats. Si algú comences a cercar qui sap què trobaria! Per això, les diferències ètiques, voldria ser americà. Entenc la punyeteria del qui te a l'abast quantitats aborronables de diners amb controls laxos, entenc la diferència entre temptació i pecat, entenc les dependències incontrolables dels vicis, els delictes, la delinqüència, l'aprofitament anònim de l'agafar, (ja que n'hi ha...), l'únic que no entenc, ni justific és la negació dels fets, les excuses i la covardia. Si ho has fet i t'hi han trobat assumeix les conseqüències i, com un home o una dona, fes un pas endavant, i apita amb les conseqüències, no me valen plorinyes d'infant en casos de collons peluts i edats respectables.
Si, definitivament hi ha anys que voldria ser americà i estalviar-me la vergonya.
Gabriel Company.
*L'apunt en castellà és degut a no haver trobat cap traducció catalana al terme lobby, tot i haver-hi lobbys de dones en els països catalans, ja ho val!!
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
