Terratrèmol

Segons hem sabut comencen a caure les caretes per devers l'ajuntament. Quan foren les eleccions? Si fa no fa no arriba a l'any i ja comencen a aflorar diverses tensions entre l'equip de govern. Per què no me sorprèn? Per què crec que no sorprèn a quasi ningú? Les tensions actuals sorgeixen de les pretensions anteriors, no hi ha dubte. Per què? M'han demanat al casino. I els ho he explicat. El dia a dia del maneig o administració del poble ja fa anys que no ha interessat a cap mandatari de Sant Joan, recordem les activitats paral·leles a les quals s'han dedicat els darrers deu batlles. La resposta és clara: Als seus interessos particulars, fossin aquestos més o manco ambiciosos. Hem vist cotxes nous, cases noves, feines noves, hàbits nous, dependències noves, noves inquietuds.

El cas actual ja ha tingut les primeres víctimes, l'equip de festes, un dels millors equips que hi ha hagut els darrers dotze anys, ha estat despatxat de forma fulminant, no hi ha hagut manera de mantenir més enllà d'unes festes, -al dir de la majoria més lluïdes que mai-, la tasca encomanada. Un des-encontre provocat per diverses actuacions personals per part de la senyora batllesa, i les crítiques pertinents, la qual ha anat tocant diverses tecles que ni eren del seu àmbit ni ho féu avinent als seus col·laboradors. Visca la democràcia i la transparència en la gestió. Vatua d'ell quins pebrots!, que diuen al principat quan no volen dir collons.

Què se'n pot albirar de tot plegat? Ja vos ho diré ara mateix: una altra tassa de brou del mateix de sempre, un preocupant símptoma de malaltia que afecta a qui s'asseu al despatx del batlle, d'esquena a paret volem dir.

Greu, molt greu i clarament fastigós. Hi havia veus, que hom volia entendre una mica exagerades i que en canvi, vist lo vist, tenien més raó que un sant.

Gabriel Company.